Felip

És el doctor que porta el cas del meu pare, una persona gran amb afàsia primària progressiva i alguns episodis d’epilèpsia. És molt trist i genera molta impotència veure que, qui hauria de cuidar i ajudar, sembla més preocupat per acabar ràpid la visita que per escoltar, empatitzar i acompanyar. El tracte és distant i, sovint, amb un toc de menyspreu. A més, en totes les visites ha arribat amb retard, fins al punt que el personal de l’Hospital de Calella ja el coneix com un doctor especialment i